Les regles de composició tracten d'establir una relació "especular" entre la ciutat dels vius i la ciutat dels morts. Per aquesta raó, es va decidir adoptar un conjunt d'eixos ortogonals connectats a la trama urbana adjacent: les dues entitats entren en comunicació (física i visualment) entre elles, es busquen sense trobar-se mai. Dues parts diferents, però d'un únic sistema: la ciutat.

Un dels principals supòsits teòrics del projecte és la idea de considerar el cementiri existent com un gran objecte per inserir en un conjunt d'objectes de mides diferents però que formen part d'un sol jardí.